10 passos per al Residu Zero

Segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Transició Ecològica (2018), el 83% dels residus que generem en l’Estat espanyol es recullen de manera barrejada i el 65% rep un tractament finalista, acabant en abocadors una mica més del 53% i incinerats gairebé el 14%. Una pèrdua de recursos naturals que mai hauria de produir-se en un planeta finit que no pot recuperar el que perd al ritme que ho fem, i que a més contribueix a agreujar la pèrdua de biodiversitat i a l’emergència climàtica.

Per revertir aquesta situació, l’únic futur possible és avançar mitjançant una Economia Circular real, coherent amb els límits del planeta i respectuosa amb els drets de les persones, i que camini cap al Residu Zero. Són moltes les ciutats i pobles a Europa i a Espanya que estan assumint aquest repte engegant iniciatives concordes amb un canvi en el sistema de producció i consum, així com implantant sistemes de gestió que maximitzen les taxes de reciclatge, a l’una que redueixen la generació de residus i minimitzen la fracció resto o rebuig que, ara com ara, acaba en abocador.

Un exemple del camí a seguir ens ho ofereix Contarina, empresa pública que gestiona els residus de 49 municipis que donen servei a més de 500.000 habitants a Itàlia.

Són nombrosos els exemples que estan marcant el camí i a continuació presentem els principals passos a donar, podent començar per alguns d’ells en solitari, combinats, en paral·lel, o en l’ordre que cadascú pugui desenvolupar millor.

1. INICIATIVES DE PREVENCIÓ I REDUCCIÓ


Hi ha molt per fer en el primer pas de la Jerarquia de residus que va ineludiblement unit a la RAP (Responsabilitat ampliada del productor). “El millor residu és aquell que no es genera”. Per tant, cal implantar mesures encaminades a prevenir la generació de residus, reduir la seva quantitat i el seu contingut en substàncies perilloses.

Per llei (Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats) les Comunitats Autònomes i entitats locals són competents per elaborar plans de prevenció, amb l’objectiu que redueixin el pes dels residus produïts en 2020 en un 10% respecte als generats en 2010. El Projecte de Llei en curs que donarà lloc a la nova Llei en aquesta matèria, incrementa al 13% aquesta xifra per 2025 i a un 15% en 2030. A nivell estatal hi ha un pla de prevenció que caldrà actualitzar i nombroses CCAA disposen d’ells, però no així els municipis.

Hi ha nombroses eines que possibiliten donar aquest primer pas, solament cal engegar-les. Algunes corresponen a l’àmbit supramunicipal, com poden ser les encaminades a acabar amb l’obsolescència programada, el malbaratament alimentari o a incentivar la reutilització i la reparació, per posar alguns exemples; però unes altres es poden abordar des de les entitats més properes a la ciutadania, els pobles i ciutats. Vam mostrar a continuació algunes d’elles:

  • Disseny d’un Pla de prevenció.
  • Compra Pública Responsable, clau en la transformació social. Com a consumidores de béns i serveis que són, les entitats locals han d’incorporar criteris ambientals, socials i de bon govern en les seves accions.
  • Organització d’esdeveniments municipals responsables: sense residus, amb sistemes de tornada, etc. Accessibilitat per al consumidor/a a la compra a orri, de proximitat, sense envasos d’un sol ús i potenciant l’embalatge i envasament reutilitzable i/o retornable.
  • On li competeix, com a instal·lacions i edificis municipals, facilitar i promoure accions que facilitin la reutilització, la reparació i evitin el malbaratament alimentari.

Al febrer de 2019, el Govern de les Illes Balears va adoptar una llei pionera en matèria de prevenció de residus que conté diverses mesures i objectius destinats a solucionar el problema dels residus a les illes.

Campaña d’Amics dóna Terra GalíciaPorta la teva taper”
Manj Je Vec web eslovaca que mostra iniciatives sostenibles

2. MILLORAR EL DISSENY INDUSTRIAL. RESPONSABILITAT AMPLIADA DEL PRODUCTOR

El sistema integrat de gestió de residus comença des del disseny i envasat d’objectes, prenent en compte tot el seu cicle actiu amb l’objecte de poder ser sustentable en cadascuna de les seves etapes.

Abans de la fabricació està el disseny i aquí és important pensar a utilitzar els menys recursos de la naturalesa, ja que a més de ser escassos en molts dels casos, necessiten un temps de recuperació perllongat. Per tant s’ha de contemplar el cicle complet del producte (del bressol a la tomba), des del primer element que es pren de la naturalesa fins al que va a quedar del producte una vegada utilitzat per evitar o minimitzar el residu final.

Per això, en el disseny i posterior fabricació s’ha de pensar en materials que puguin ser recuperats i reciclats amb facilitat perquè puguin entrar de nou en el cicle de producció, però també en una forma de fabricació que possibiliti la reparació i que s’oblidi de fabricar amb una durada limitada en el temps.

Els productes han de ser fets per durar i per això l’obsolescència, tant programada com percebuda, no tenen cabuda quan s’aposta per l’economia circular i el residu zero. El productor és responsable del que posa al mercat.

A França existeix la Llei contra el balafiament per una economia circular. És una llei que busca transformar el model de producció i consum i per a això s’enfronta entre uns altres als següents reptes: abandonar el plàstic d’un sol ús, lluitar contra el balafiament i actuar contra l’obsolescència programada.

3. SEPARACIÓ EN ORIGEN

La separació selectiva, acompanyada de l’adequat sistema de recollida, és la base de l’èxit i separar la fracció orgànica de la resta és factor clau.

La fracció orgànica ocupa entre el 40 i el 50% de la borsa d’escombraries, si se separa i tracta mitjançant compostatge, no solament es recupera un material valuosíssim per al sòl, sinó que a més augmenta el valor de les diferents fraccions per a les empreses recicladoras en obtenir-se “netes”. Els sistemes més eficients de recollida són el Porta a Porta i el Cinquè contenidor tancat o amb clau.

L’impuls del sistema de recollida ̈”Porta a porta” no pot limitar-se als habitatges, sinó que ha d’abastar també al sector comercial i uns altres grans generadors.

Com a exemple prou veure la història de la capital eslovena: Ljubliana.

Aquests sistemes de gestió, són compatibles amb la gestió en el punt de generació en el cas de municipis rurals o petits nuclis de població. Així el compostatge individual o comunitari serien les primeres opcions a implementar en un model de tractament de la matèria orgànica, seguits o acompanyats del porta a porta.

4. COMPOSTATGE

El fet de convertir la matèria orgànica en un recurs a través del procés de compostatge, és fonamental per millorar l’estructura del sòl, incrementar la seva biodiversitat, la seva capacitat de retenció d’aigua, emmagatzematge de carboni i altres nutrients. Un sòl sa lluita contra l’erosió, la desertització i és resiliente enfront del canvi climàtic. Un sòl sa és la base per a una alimentació saludable.

El projecte Revitalitza de la Diputació de Pontevedra (Galícia) és un bon exemple que el compostatge descentralitzat i proper a la ciutadania és una alternativa vàlida i eficaç de tractament de les restes orgàniques que es generen a nivell municipal.

Un altre exemple de compostatge descentralitzat en una gran ciutat mitjançant petites plantes és el de la ciutat de Milà a Itàlia.

5. RECOLLIDA PaP

És el sistema més eficient. Garanteix l’increment de les fraccions per al reciclatge i redueix la fracció residual, aquella que inevitablement ara com ara ha d’acabar en abocador perquè no pot ser reciclada. A més assegura un percentatge d’impropis per sota del 3%.

Són nombrosos els exemples al llarg de l’Estat, si bé els trobem principalment al País Basc i Catalunya. La Comunitat de Madrid, compte també amb un exemple en el municipi del Boalo- Cerceda- Mataelpino, que encara que de moment no està implantat en tot el terme municipal, cada any incorpora noves zones. L’expansió major d’aquest sistema s’ha produït a Catalunya, on a més es va crear l’Associació de municipis Porta a Porta que creix any a any. Es tracta d’un bon exemple al que apuntar-nos per conèixer el seu funcionament. Al seu web disposa d’informes i estudis que ajuden a entendre aquest sistema de recollida i són d’utilitat en cas de voler replicar-ho en altres territoris. En aquest cas és important tenir clar, que un model no ha de traslladar-se tal qual sinó que ha d’estudiar-se abans la seva adaptació a les característiques socials, culturals, econòmiques i territorials de cada lloc

6. CENTRES DE REUTILITZACIÓ I REPARACIÓ

Si volem transitar el camí cap al Residu Zero, la reutilització i la reparació són passos imprescindibles i previs al reciclatge. Allargar la vida útil dels objectes donant-los una segona o tercera vida amb tan sol netejar-los, pintar-los, restaurar-los, o reparar-los perquè tornin a ser útils o desitjables, està a la base de la cultura Residu Zero.

Els mecanismes per aconseguir-ho són nombrosos:

  • Tendes de segona mà on els objectes es venen per un preu molt inferior a l’original.
  • Rasclets, mercats ambulants o iniciatives per promoure la reutilització, on es venen a un preu simbòlic, s’intercanvien mitjançant barata o es regalen a qui els demandi.
  • Desplegar el potencial dels punts nets com a centres d’aprofitament i intercanvi de residus i espais d’educació ambiental.
  • Promoció dels envasos reutilitzables per fer la compra, portar el berenar i el menjar al col·legi, al treball, d’excursió o de viatge.
  • Impuls als envasos retornables al canal HORECA (Hostaleria, Restauració i Catering) i a qualsevol altre canal de distribució.
  • Incrementar la garantia dels objectes.
  • Disminuir l’IVA a les tendes i tallers de reparació.
  • Etc.

Al mateix temps, reparar i/o restaurar els objectes que han sofert alguna avaria o deterioració, permetent que continuïn complint la seva funció, perllonga no només la seva durada en el temps, sinó que evita la pressió sobre els recursos naturals i evita generar residus innecessaris.

Alargascencia, una web d’establiments elaborat per Amics de la Terra que allarguen la vida útil dels productes: arreglant, compartint, reparant, llogant, intercanviant o utilitzant productes de segona mà.

7. RECICLATGE

Quan ja no puguem reutilitzar o reparar un objecte i tampoc és vàlid per al compostatge o per què no, per destinar-ho a un museu, llavors ens queda el reciclatge.

Per possibilitar el reciclatge, els productes han d’estar fabricats amb materials reciclables i que a més puguin ser fàcilment recuperats després de l’esgotament de la vida útil del producte. La seva funció llavors serà, una vegada fos, deixalla o descompost, ser utilitzat de nou en la cadena de producció per fabricar un nou producte que posar al mercat.

Una mostra de reciclatge la trobem a la regió del Véneto (Itàlia) amb 5 milions d’habitants i liderant els percentatges de reciclatge a Itàlia. Alguns dels municipis de la regió aconsegueixen el 85%.

Les raons de l’èxit: una gestió integrada i transparent, en mans de l’empresa pública Contarina, basada en una separació selectiva eficaç en origen (sistema porta a porta), el compostatge de la matèria orgànica, el pagament per generació i voluntat política. El seu objectiu per 2022 és superar el 95% en reciclatge.

Les raons de l’èxit: una gestió integrada i transparent, en mans de l’empresa pública Contarina, basada en una separació selectiva eficaç en origen (sistema porta a porta), el compostatge de la matèria orgànica, el pagament per generació i voluntat política. El seu objectiu per 2022 és superar el 95% en reciclatge.

8. PLANTA SEPARACIÓ MATERIALS DE LA FRACCIÓ RESTO I CENTRE DE RECERCA RESIDU ZERO

Una vegada coberts tots els passos anteriors, solament queda seguir separant materials dins dels quals inevitablement han d’arribar a abocador, per investigar sobre ells i poder obtenir respostes per reduir encara més la generació de residus.

Capannori té una de les taxes municipals de reciclatge més altes d’Europa. Aquest municipi Residu Zero és un exemple de com decisions polítiques sòlides i la participació comunitària han aconseguit resultats innovadors.

9. INCENTIUS ECONÒMICS I FISCALS: CÀNON ALS TRACTAMENTS FINALISTES, PAGAMENT PER GENERACIÓ, SDDR

Els instruments fiscals i financers constitueixen un element de suport essencial per fomentar la prevenció de residus. La seva utilització permet l’aplicació directa del principi “qui contamina, paga”, constituint un element d’estímul per a l’adopció de mesures de prevenció per part dels generadors de residus. Algunes mostres: sistemes de pagament per generació, cànon als tractaments finalistes i SDDR.

10. ABOCADOR PROVISIONAL PER A L’ORGÀNICA ESTABILITZADA BIOLÒGICAMENT

La quantitat de residus la destinació dels quals sigui l’abocador ha de ser cada vegada menor i amb tendència a desaparèixer, d’aquí el nom de “provisional”. Solament hauria d’albergar matèria orgànica estabilitzada biològicament i els residus ara com ara no reciclables.

El camí al Residu Zero ha posat de manifest la ineficàcia i insostenibilitat dels tractaments de final de canonada, com l’abocament i la incineració.

Aquí un exemple de contestació ciutadana a aquestes iniciatives:

¡¡¡Comparte!!!